Ara sí, ara no, ara sí, ara no! Ara s’imputa a l’infanta, ara no, ara hi ha proves que ho demostren, ara no valen les proves…i la pregunta que ens plantegem és: però, què és tota aquesta parafernàlia? Encara ressonen als nostres caps les paraules del mataelefants i amant de les faldilles dient que “la justícia era igual per tots!”. Qui són tots? Tots els que no siguin polítics? Tots els que no tinguin cap tipus de relació amb la família reial? Tots els que no siguin amics, familiars o coneguts d’aquells que tenen poder? Tots els que no tinguin grans fortunes?
Vivim en una falsa democràcia per la senzilla raó que tots no som iguals davant la llei. Comencem a estar cansats del fet que la Constitució sigui una eina utilitzada segons els interessos d’aquells que la referencien. No diu la Constitució que tots tenim dret a un habitatge? No es fan referències a la Norma Suprema sobre els drets laborals de totes i cada una de les persones del país? A continuació, parlarem d’algunes de les moltes coses que no tenen sentit si, realment, tots som iguals davant la llei. En primer lloc, per què els partits polítics es poden permetre el luxe de fer una campanya política amb un programa electoral i després anar en contra d’allò que prometien, fet pel qual la gent els va votar? Segons la nostra opinió, si una agrupació política al arribar al poder no compleix amb allò que prometia s’haurien de convocar eleccions de nou.
En segon lloc, per què si tots som iguals davant la llei no tots paguem amb el mateix preu els delictes comesos? La pobra que es troba una targeta de crèdit i compra bolquers i llet pel seu nadó va a la presó o ha de fer serveis socials però el polític corrupte que roba milions d’euros no. Això és igualtat a cas? És just que el polític, banquer o empresari que roba diners no sols no arribi a trepitjar una garjola sinó que a sobre no tingui obligació legal de tornar els diners robats i que, fins i tot, pugui pagar la seva fiança amb els mateixos?
És just que els partits polítics no comptin amb els mateixos resultats tenint exactament el mateix nombre de vots? Ajuda a la democràcia el fet que no tots els partits polítics comptin amb les mateixes oportunitats? Si la classe política representa al poble, per què costa tant dur al congrés dels diputats una iniciativa legislativa popular? Recordem que no només calen milers i milers de signatures sinó que després sempre és el congrés qui decideix si la iniciativa s’aprova i tira endavant o no.
Lo més fort de tot és que s’està arribant a un estat de “no sorpresa”. A ningú li sorprèn que algú amb poder sigui corrupte. Ningú es posa les mans al cap quan sap que els polítics paguen per menjars de luxe tres euros i que els preus dels menjadors escolars tripliquen aquest preu. La gent veu “normal” que expresidents del govern siguin assessors de grans multinacionals a més de comptar amb sous vitalicis. I des d’aquí, volem dir que NO ÉS NORMAL! No és normal que un acabi desitjant haver nascut amb sang reial o bé sent familiar de polític o de banquer o, fins i tot, folklòrica! Volem que tots i cadascun de vosaltres digui prou! Ha d’arribar el dia que tots ens plantem i aturem l’activitat del país de forma indefinida fins que aquells que tenen el poder estiguin per fi al mateix nivell que nosaltres. Només així podrem dir amb la boca ben plena que la justícia és igual per tots.
relacionslaborals013 