Últim post!!!

29 May

CELEBR~1

Per finalitzar amb el blog volem donar les gràcies a tots els usuaris que ens han visitat i han pres la molèstia de comentar els posts que hem anat penjant cada setmana.  Amb aquesta eina,  el WordPress, hem après a utilitzar una nova manera de donar a conèixer la nostre visió sobre els diferents aspectes que hem anat parlant durant aquests mesos i utilitzar-la en un futur pròxim. Amb el blog hem pogut veure la capacitat que hem tingut per poder arribar als lectors del nostre blog i el impacte que han generat les nostres publicacions. Per poder arribar a més gent hem utilitzat diverses xarxes socials com Facebook o Twitter, ja que hem vinculant els nostres posts a aquestes xarxes.

Moltes gràcies a tots pel vostre seguiment!!!

Us desitgem unes bones vacances 🙂

Erica, Aïda, Claudia, Ariana i Raül.

 

Falsa democràcia!

27 May

falsa democracia

Ara sí, ara no, ara sí, ara no! Ara s’imputa a l’infanta, ara no, ara hi ha proves que ho demostren, ara no valen les proves…i la pregunta que ens plantegem és: però, què és tota aquesta parafernàlia? Encara ressonen als nostres caps les paraules del mataelefants i amant de les faldilles dient que “la justícia era igual per tots!”. Qui són tots? Tots els que no siguin polítics? Tots els que no tinguin cap tipus de relació amb la família reial? Tots els que no siguin amics, familiars o coneguts d’aquells que tenen poder? Tots els que no tinguin grans fortunes?

Vivim en una falsa democràcia per la senzilla raó que tots no som iguals davant la llei. Comencem a estar cansats del fet que la Constitució sigui una eina utilitzada segons els interessos d’aquells que la referencien. No diu la Constitució que tots tenim dret a un habitatge? No es fan referències a la Norma Suprema sobre els drets laborals de totes i cada una de les persones del país? A continuació, parlarem d’algunes de les moltes coses que no tenen sentit si, realment, tots som iguals davant la llei. En primer lloc, per què els partits polítics es poden permetre el luxe de fer una campanya política amb un programa electoral i després anar en contra d’allò que prometien, fet pel qual la gent els va votar? Segons la nostra opinió, si una agrupació política al arribar al poder no compleix amb allò que prometia s’haurien de convocar eleccions de nou.
En segon lloc, per què si tots som iguals davant la llei no tots paguem amb el mateix preu els delictes comesos? La pobra que es troba una targeta de crèdit i compra bolquers i llet pel seu nadó va a la presó o ha de fer serveis socials però el polític corrupte que roba milions d’euros no. Això és igualtat a cas? És just que el polític, banquer o empresari que roba diners no sols no arribi a trepitjar una garjola sinó que a sobre no tingui obligació legal de tornar els diners robats i que, fins i tot, pugui pagar la seva fiança amb els mateixos?
És just que els partits polítics no comptin amb els mateixos resultats tenint exactament el mateix nombre de vots? Ajuda a la democràcia el fet que no tots els partits polítics comptin amb les mateixes oportunitats? Si la classe política representa al poble, per què costa tant dur al congrés dels diputats una iniciativa legislativa popular? Recordem que no només calen milers i milers de signatures sinó que després sempre és el congrés qui decideix si la iniciativa s’aprova i tira endavant o no.
Lo més fort de tot és que s’està arribant a un estat de “no sorpresa”. A ningú li sorprèn que algú amb poder sigui corrupte. Ningú es posa les mans al cap quan sap que els polítics paguen per menjars de luxe tres euros i que els preus dels menjadors escolars tripliquen aquest preu. La gent veu “normal” que expresidents del govern siguin assessors de grans multinacionals a més de comptar amb sous vitalicis. I des d’aquí, volem dir que NO ÉS NORMAL! No és normal que un acabi desitjant haver nascut amb sang reial o bé sent familiar de polític o de banquer o, fins i tot, folklòrica! Volem que tots i cadascun de vosaltres digui prou! Ha d’arribar el dia que tots ens plantem i aturem l’activitat del país de forma indefinida fins que aquells que tenen el poder estiguin per fi al mateix nivell que nosaltres. Només així podrem dir amb la boca ben plena que la justícia és igual per tots.

Les conseqüències dels disturbis

22 May

081208disturbios400

Degut al malestar social es succeeixen vagues i manifestacions constantment. Una de les polèmiques que s’han donat recentment és l’actuació policial en algunes d’aquestes concentracions.  Com sabem algunes vegades es produeixen actes vandàlics que fan que hi hagin disturbis i la policia hagi d’actuar de manera més agressiva.

A vegades en aquestes actuacions es veuen implicades persoPnes alienes a aquestes concentracions com es va produir el 29 de març en que un ciutadà a causa de les contusions produïdes presumptament per una pilota de goma va perdre la melsa. El magistrat ha citat com a imputats ha tots els policies que estaven en aquells moments ja que els informes policials no van aclarir quins eren els membres que van actuar en les aproximacions on es va produir el incident.

Un altre cas polèmic és el de la ciutadana que va perdre un ull el dia de la vaga general del 14 de novembre, hi ha dos imputats per aquest fet ja que els informes asseguraven que aquell dia no es van projectar pilotes de goma i les lesions que aquesta presentava s’assimilaven molt a les d’aquests projectils.

Amb aquest post no volem estigmatitzar ni molt menys la feien de la policia ja que és molt important i necessària en una societat. Però si que pensem que el fet d’intentar amagar el que ha passat fa que la imatge d’aquests s’enterboleixi, seria molt millor sortir i demanar disculpes si alguna de les actuacions no ha estat del tot correcte.

Més personal laboral i menys funcionaris!

21 May

generalitat

El passat 8 de maig el diari El País va publicar una noticia que deia que experts de la Generalitat han realitzat un informe en el qual proposen una reforma de l’Administració Pública que consisteix en prescindir de la majoria de funcionaris. Del personal que actualment és funcionari només es mantindrien policies, inspectors i figures de l’autoritat i la resta passaria a ser personal laboral. El personal laboral tindrà contractes indefinits però no de per vida com els dels funcionaris.

Avui la Generalitat té 160.000 empleats, dels quals 122.000 són funcionaris; 26.000, interins, i 12.000, laborals.

REALMENT EL NOMBRE DE FUNCIONARIS ÉS MOLT ELEVAT!!!

L’informe també aposta per una gestió dels recursos humans que variï ja des del principi, és a dir des de la selecció, allunyant-se de la clàssica “oposició memorística, ascensos per antiguitat o uniformitat salarial” i incorporar variables “que garanteixin el mèrit i la flexibilitat”. A més, parlen “introduir mecanismes àgils de mobilitat funcional i geogràfica”, d ‘”instruments de selecció basats en competències”, de no remunerar només per antiguitat sinó avaluar la feina i afavorir les remuneracions variables.

Les propostes també inclouen “codis de conducta dels empleats públics” i “codis deontològics de valors i ètica pública”. A més, proposen reduir el nombre de departaments i compactar en “una única àrea funcional les responsabilitats pressupostàries i de recursos humans”, entre altres aspectes.

Els experts admeten però que possiblement l’informe generarà resistències ja que suposa fer canvis profunds en el funcionament de l’Administració pública.

Tal com està la situació, amb la crisi actual, creiem que si que s’haurien de realitzar reformes com les que proposa aquest informe ja que s’han realitzat retallades amb molts àmbits però no s’havia mirat fins ara l’administració pública. Per les garanties que l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic (que es pot trobar a enllaços d’interès) ofereix als funcionaris no ens surt a compte tenir-ne tants. El nombre de personal laboral que hi ha a l’Administració és molt inferior al de personal funcionari i les feines que realitzen són semblants.

El sistema que es mantenia fins ara estava molt bé fa uns anys però els CANVIS SÓN CONSTANTS i ens hem de saber adaptar. Adaptar-se als canvis és avançar amb la societat i saber veure que no sempre es pot mantenir un sistema durant tota la vida.

 

El dia del treballador més reivindicatiu

2 May

Imagen

El dia internacional del treballador és la festa per excel·lència del moviment obrer mundial. És símbol de lluita per reivindicar els drets dels treballadors i s’ha utilitzat habitualment per realitzar diferents reivindicacions socials i laborals.

Les jornades laborals de vuit hores, la conciliació de la vida laboral amb la familiar i, en general, millores en els llocs de treball han estat fruit d’un llarg camí ple de mobilitzacions dels obrers al llarg de la història.

Va ser 1 de maig de 1886, per aconseguir que la jornada laboral fos de vuit hores, quan 200.000 treballadors van iniciar la vaga per primera vegada mentre d’altres rebien aquesta conquesta amenaçant amb l’aturada dels centres de treball

Anys després d’aquests fets, encara hi ha reivindicacions per aconseguir que les condicions laborals dels treballadors segueixin millorant. És per això, que el passat 1 de maig del 2013 va haver la convocatòria de diferents actes i manifestacions a tot el país. Van ser milers de persones les que van assistir per posar fre a les agressions de política i del capitalisme, i per demanar la repartició de la feina i de la riquesa.

Imagen

Cents de mils de persones van participar ahir en alguna de les 82 manifestacions convocades a tot el país. Exemples com aquest de pancartes es van veure en ciutats com Madrid, Màlaga, Múrcia, València, Terol, Osca, Tenerife, o Lleida, entre moltes d’altres.

El missatge dels sindicats, ja que el país està amb un 6,2 milions d’aturats, va ser principalment d’unitat, diàleg i d’exigència per un canvi de polítiques de treball del Govern. A més a més, van recalcar que no s’aturarien fins que no aconseguissin capgirar els efectes de la reforma laboral del partit popular.

El govern també va fer les seves declaracions i una vegada més, com ja ens tenen acostumats, LLENCEN LA PEDRA I AMAGUEN LA MÀ.

El PP per veu del portaveu adjunt en el Congrés, Rafael Hernando, va afirmar que la gent no sortia al carrer perquè saben que el govern fa el que ha de fer.

ESTEU D’ACORD AMB AQUESTA AFIRMACIÓ?

Si segons el PP la gent no va sortir al carrer, ¿com pot ser que en manifestacions com la de Barcelona hi hagués 160.000 persones segons els organitzadors, o en la de Madrid o València n’hi haguessin 40.000?

És ARA, en aquest moment especialment, quan no ens podem aturar i hem de fer més força que mai per donar un gir de 180º a la situació i intentar no tornar enrere que és el que s’ha aconseguit amb la reforma laboral. Pensem que amb aquesta nova legislació només s’ha aconseguit un retrocés en els drets dels treballadors i que ja s’hagin destruït nombrosos llocs de treball.

A continuació us mostrem un vídeo, el qual és un clar exemple del que va succeïr ahir.

DE “BLANCO A NEGRO”

26 Abr

blanco_logo

En època de crisi, moltes empreses que es troben en una situació deplorable opten per iniciar preconcursos de creditors, com vam comentar en un post anterior aquesta situació ja ha estat sotmesa a grans empreses com és la coneguda PESCANOVA, doncs ara és el torn de les grans empreses tèxtils, com la coneguda BLANCO.
Les empreses dedicades a la moda també han estat influenciades negativament per la crisi, encara que la gent continuï comprant roba moltes empreses tèxtils han vist com el nivell de vendes i de beneficis ha anat en decadència. Per aquest motiu moltes empreses d’aquest sector es troben fins al coll de deutes i amb motiu d’això opten per iniciar un preconcurs de creditors. Aquesta situació la viu actualment Blanco que va començar el preconcurs a Madrid el 4 de març d’aquest any amb l’objectiu de pactar un acord de reestructuració del seu deute i no declarar-se en concurs obligatori, ja que dificultaria el control del seu patrimoni i l’administració de la pròpia empresa.
El grup Blanco ha acollit l’article 5 bis de la Llei Concursal (exposada la llei en la pàgina d’enllaços d’interès) tant amb la seva matriu Avance i Diseño com amb la resta de societats del grup (Diagomoda, Tiendas Blanco Espanya, Blanco Moda Internacional y Blanco Shop). A més, ha traslladat la petició de preconcurs a diferents jutjats de lo mercantil de Madrid, es a dir, el jutjat nº 11 la de Avance i Diseño i Blanco Moda Internacional, el nº 10 de Diagomoda, el nº8 Tiendas Blanco Espanya i finalment el nº 12 de Blanco Shop.

Blanco_MDSIMA20130418_0735_38
La situació no només perjudica a la pròpia empresa, sinó que afecta a tota la plantilla que integra Blanco. És un fet que quan una empresa es troba en situació de crisi una de les principals mesures que es prenen són les retallades i la congelació dels sous dels seus treballadors. Aquesta condició es veu reflectida actualment a Blanco. No obstant, aquesta no es l’única situació que perjudicarà als seus treballadors sinó que segons els responsables de la companyia, en motiu de posar un pla de mesures per a reduir les despeses, haurien decidit el tancament de més d’un centenar de botigues en tota Espanya durant el mes de maig d’aquest any.
Aquest punt ens fa arribar a una sèrie de plantejaments; els treballadors de les botigues tancades es redistribuiran a altres botigues que es mantinguin obertes o directament es quedaran al carrer?
Que podem esperar quan la situació no millora i comencem a veure que grans empreses cauen i que la cua de l’atur no para de créixer. En aquest punt només ens queda adaptar-nos a la situació i esperar a que les coses millorin.

Cospedal i els nazis!

24 Abr

cospedal

La comparació (del llatí comparatio) és l’acció que es refereix a fixar l’atenció en dues o més coses per reconèixer les seves diferències i semblances, i per descobrir les seves relacions. Com exemple de comparacions podríem trobar, doncs, frases com” el Joan és més alt que la Maria”, “la política és com una olla plena d’interessos personals (però sense el “com”) o “els escraches són com els nazis”. ¿Per què diem això? Perquè sí, senyors/es, aquest últim exemple ha estat una realitat de no fa gaires dies!

Presidenta de Castella – la Manxa, María Dolores de Cospedal, una dona llicenciada en Dret a la Universitat Complutense de Madrid i ingressada al Cos Superior d’Advocats de l’Estat; una dona suposadament amb un mínim de cultura i amb dos dits de front, comparava l’acció dels escraches amb la dels nazis.

¿Què o qui són els escraches? “L’escrache” prové dels anys més durs de la dictadura argentina quan, de manera pacífica, es protestava davant dels ex càrrecs del règim militar a qui els ciutadans culpaven de tot allò que la època dictatorial havia significat. Actualment, al nostre país, es recupera aquesta paraula per referir-se als activistes de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) que, des de que sortís la sentència del Tribunal Europeu declarant il·legal la llei hipotecària espanyola, es manifesten a les vivendes d’alguns polítics per tal d’evidenciar la realitat social que es viu i fer que s’aprovin algunes iniciatives que hi ha ara per ara al Congrés i es posi fi als desnonaments que encara pateixen moltes famílies.

¿Què o qui van ser els nazis? Els nazis van ser aquells que durant l’època de Hitler van aplicar la repressió contra jueus, comunistes, homosexuals i tots aquells que anessin en contra del règim. Nazis eren aquells que van acabar amb la vida de nens, dones i homes de moltes ciutats fent que avui dia es parli de milions de morts. Aquí adjuntem un vídeo al que no li cal ni so per posar els pèls de punta al evidenciar i recordar qui van ser els nazis.

Per tant, senyora Cospedal (i diem senyora perquè volem ser correctes), ens preguntem; ¿Com es possible que compari als “escraches” amb els nazis? ¿Com se’n pot anar cada dia a dormir tranquil·la fent aquest tipus de comparacions? ¿No es planteja que és curiós que aquesta activitat nascuda durant una dictadura a Argentina es doni ara en una època suposadament  democràtica? Vostè diu que l’activitat dels “escraches” és antidemocràtica i nosaltres, i molta gent, ens preguntem què tenen de democràtics fets com que es permeti la corrupció, que els culpables no arribin a la presó, que se’ls indulti, que es retalli en sanitat i en educació, que es faci fora a gent de les seves cases, que es puguin pagar fiances amb diners robats que no s’obliguen a tornar, que els rics siguin més rics gràcies als pobres, que es donin càrregues policials a manifestacions pacífiques, que s’intentin prohibir aquestes manifestacions….i així podríem escriure i escriure infinitat de preguntes que evidencien que no vivim a una democràcia real. Ens toca viure a una època on gent que arriba al poder, com vostè, té la mala idea de posar al mateix nivell a dos tipus de persones que res tenen a veure. Així que només li podem dir que en un futur s’eviti aquest tipus de comparacions i d’altres que puguin posar encara més en perill la democràcia que vostè diu que defèn.